Scilent vs Silent: quina és la diferència?

Content

Silenciós (adjectiu)
Lliure de so o soroll; del tot; perfectament tranquil.
Silenciós (adjectiu)
No parlant; indisposat a parlar; mut; mut; taciturn; no poc freqüent; no parlant
Silenciós (adjectiu)
Mantenir-se en repòs; inactiu; calma; no perturbada.
"El vent calla".
Silenciós (adjectiu)
No es pronuncia; no tenir so; tranquil.
"L'e és silenciós a la faula."
"Les cartes en silenci poden dificultar l'ortografia d'algunes paraules."
Silenciós (adjectiu)
Sense cap efecte; no funciona; ineficient.
Silenciós (adjectiu)
Amb el so apagat; normalment en mode silenciós o en silenci.
"El meu telèfon estava en silenci."
Silenciós (adjectiu)
Sense capacitat d'àudio.

"L'Odissea de Magnavox era una consola silenciosa."
Silenciós (adjectiu)
Amagat, no vist.
"un votant silenciós; un soci silenciós"
Silenciós (adjectiu)
D'una edició o canvi a, no reconegut explícitament.
"revisions silencioses; una modificació silenciosa"
Silenciós (adjectiu)
No implica modificacions significatives que afectessin una seqüència peptídica.
Silenciós (adjectiu)
No diagnosticada o no detectada per absència de símptomes.
Silenciós (adjectiu)
D’esperit destil·lat: sense sabor ni olor.
Silenciós (substantiu)
Allò que calla; un temps de silenci.
Silenciós (substantiu)
Una pel·lícula muda

Silenciós (adjectiu)
Lliure de so o soroll; del tot; perfectament tranquil.
Silenciós (adjectiu)
No parlant; indisposat a parlar; mut; mut; taciturn; no poc freqüent; no parlant
Silenciós (adjectiu)
Mantenir-se en repòs; inactiu; calma; no disturbat; així, el vent calla.
Silenciós (adjectiu)
No pronunciat; no tenir so; tranquil; així, e està en silenci a la "faula".
Silenciós (adjectiu)
Sense cap efecte; no funciona; ineficient.
Silenciós (substantiu)
Allò que calla; un temps de silenci.

Silenciós (adjectiu)
marcada per absència de so;
"una casa silenciosa"
"petjades de so a l'herba"
"la nit encara era"
Silenciós (adjectiu)
que no parli o es comunica, etc quan s’espera;
"el testimoni va quedar en silenci"
Silenciós (adjectiu)
indicat per connotació necessària, encara que no expressat directament;
"va donar el seu consentiment silenciós"
"un acord tàcit"
"les disposicions enteses d'un acord de custòdia"
Silenciós (adjectiu)
no fet sonar;
"el silenci` h al començament de `honor"
"En francès algunes lletres sovint no són fonamentades"
Silenciós (adjectiu)
que tingui una freqüència per sota o per sobre del rang d’audibilitat humana;
"un xiulet de gos silenciós"
Silenciós (adjectiu)
incapaç de parlar per sordesa hereditària