Content
Olor (substantiu)
Sensació, agradable o desagradable, detectada per inhalació d’aire (o, en el cas d’animals que respiren aigua, aigua) que transporten molècules de substància a l’aire.
"M'encanta l'olor del pa fresc".
Olor (substantiu)
El sentit que detecta olors.
Olor (verb)
Sentir olor o olors.
"Puc fer olor de pa fresc".
"Feu olor a la llet i digueu-me si ha desaparegut."
Olor (verb)
Tenir una olor particular, ja sigui bona o dolenta; si és descriptiu, seguit de "com" o "de".
"Les roses fan olor".
"Els seus peus fan olor de formatge."
"El borratxer feia olor de cerveseria."
Olor (verb)
Olorar malament; per pudor.
"Ew, això fa olor".
Olor (verb)
Tenir una tintura o un traç determinat de qualsevol qualitat; assaborir
"Un informe fa olor de calumnia".
Olor (verb)
Exercitar la sagacitat.
Olor (verb)
Detectar o percebre; sovint amb fora.
Olor (verb)
Fer cas.
Olor (nom)
Una olor o olor distintius.
"l'aroma de les flors"
"l'olor d'una brossa"
Olor (nom)
Una olor que deixa un animal que pot ser utilitzat per al rastreig.
"Els gossos van perdre l'aroma."
Olor (nom)
El sentit de l’olfacte.
"Crec que el raig de sang té el millor aroma de tots els gossos".
Olor (nom)
Un perfum.
Olor (nom)
Qualsevol rastre o rastre que es pugui seguir per trobar alguna cosa o algú, com ara el paper que queda en una carta.
Olor (nom)
Sentit, percepció.
Olor (verb)
per detectar l’aroma de
"Els hounds perfumaven la guineu al bosc."
Olor (verb)
a emetre una olor a
"Perfumeu l'aire amb sàlvia ardent abans de començar la meditació."
Olor (verb)
Per tenir olor.
Olor (verb)
Caçar animals mitjançant el sentit de l’olfacte.
Olor (nom)
una olor distintiva, especialment aquella que és agradable
"l'aroma de fenc acabat de tallar"
Olor (nom)
líquid d’olor agradable que porta a la pell; perfum
"va ruixar olor sobre el seu cos"
Olor (nom)
rastre indicat per l’olor característica d’un animal i perceptible per a ferits o altres animals
"el hound va seguir l'olor"
Olor (nom)
un rastre d’evidències o altres signes que ajuden algú en una investigació o investigació
"Vaig dir que altres periodistes havien agafat l'aroma"
Olor (nom)
la facultat o el sentit de l’olfacte
"el gos, amb l'ajut d'olor i de vista"
Olor (verb)
dóna una aroma agradable a
"un got de te perfumat amb una herba local"
Olor (verb)
destriar pel sentit de l’olfacte
"un tauró pot olorar la sang de més de mig quilòmetre de distància"
Olor (verb)
intueix la presència, l'existència o la imminència de
"La primera victòria perfumada ahir a la nit"
Olor (verb)
olfacte (l’aire) per una olor
"el bou va avançar, perfumant la brisa a cada pas"
Olor
Percebre per nervis olfactius o òrgans de l'olfacte; tenir sensació d’excitació a través dels òrgans nasals quan es veuen afectats pels materials o qualitats adequats; obtenir l’aroma de; com, per olorar una rosa; per olorar perfums.
Olor
Detectar o percebre, com si fos el sentit de l’olfacte; perfumar; - sovint amb fora.
Olor
Fer cas.
Olor (verb)
Afectar els nervis olfactius; tenir olor o olor; - sovint seguit de; com, olor de fum, o de musc.
Olor (verb)
Tenir una tintura o un traç determinat de qualsevol qualitat; assaborir; així, un informe fa olor de calumnia.
Olor (verb)
Fer exercici del olfacte.
Olor (verb)
Exercitar la sagacitat.
Olor (substantiu)
El sentit o la facultat mitjançant la qual es perceben determinades qualitats dels cossos a través de la forma instrumental dels nervis olfactius. Vegeu Sentit.
Olor (substantiu)
La qualitat de qualsevol cosa o substància o la seva emanació que afecti els òrgans olfactius; olor; aroma; fragància; perfum; com, l’olor a la menta.
Aroma
Percebre pels òrgans olfactius; olorar; com, per olorar el joc, com ho fa un caçador.
Aroma
Embrutar o omplir d’olor; perfumar
Olor (verb)
Per tenir olor.
Olor (verb)
Caçar animals mitjançant el sentit de l’olfacte.
Olor (nom)
Aquella que, emesa per un cos, afecta els òrgans olfactius dels animals; olor; olor; com, l'aroma d'una taronja o d'una rosa; l'olor del musc.
Olor (nom)
Concretament, l’olor que deixa un animal a terra al passar-hi; així, els gossos troben o perden l'aroma; per tant, un procés de recerca; pista del descobriment.
Olor (nom)
El poder d’olorar; el sentit de l’olfacte; com, un cop d’olor agradable; per desviar l’aroma.
Olor (substantiu)
la sensació que es produeix quan els receptors olfactius del nas són estimulats per productes químics particulars en forma gasosa;
"li encantava l'olor de les roses"
Olor (substantiu)
qualsevol propietat detectada pel sistema olfactiu
Olor (substantiu)
l’ambient general d’un lloc o situació i l’efecte que té sobre les persones;
"la sensació de la ciutat el va entusiasmar"
"un clergue va millorar el to de la reunió"
"tenia l'olor de la traïció"
Olor (substantiu)
la facultat de l’olfacte
Olor (substantiu)
l’acte de percebre l’olor d’alguna cosa
Olor (verb)
inhaleu l’olor de; percebre pel sentit olfactiu
Olor (verb)
emeten una olor;
"La sopa fa bona olor"
Olor (verb)
olor dolent;
"Rara vegades renta, i fa olor"
Olor (nom)
una olor distintiva agradable
Olor (nom)
una olor que deixa al seu pas per la qual es pot rastrejar una persona o un animal
Olor (nom)
qualsevol propietat detectada pel sistema olfactiu
Olor (verb)
provocar olor o pudor
Olor (verb)
agafar l’aroma de; obtenir vent de;
"El gos va deixar les drogues"
Olor (verb)
aplicar perfum a;
"Es perfuma cada dia"
