Content
La diferència principal entre Star i Pentagram és que la L’estrella és una esfera de plasma mantinguda entre si per la gravetat, en fusió; tipus d'objecte astronòmic que consisteix en una esferoide lluminosa de plasma que manté unides la seva pròpia gravetat i Pentagrama és un polígon estrella de 5 costats.
-
Estrella
Una estrella és un tipus d'objecte astronòmic que consisteix en una esferoide lluminosa de plasma unida per la seva pròpia gravetat. L’estrella més propera a la Terra és el Sol. Moltes altres estrelles són visibles a ull nu des de la Terra durant la nit, apareixent en una infinitat de punts lluminosos fixos al cel per la seva immensa distància de la Terra. Històricament, les estrelles més destacades es van agrupar en constel·lacions i asterismes, la més brillant de les quals va obtenir noms propis. Els astrònoms han muntat catàlegs d’estrelles que identifiquen les estrelles conegudes i proporcionen designacions estel·lars estandaritzades. Tot i això, la majoria de les estrelles de l’Univers, incloses totes les estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, són invisibles a la vista des de la Terra. De fet, la majoria són invisibles des de la Terra fins i tot a través dels telescopis més potents. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d’hidrogen en heli al seu nucli, alliberant energia que recorre les estrelles per l’interior i després s’irradia cap a l’espai exterior. Gairebé tots els elements de naturalesa més pesats que l’heli són creats per nucleosíntesi estel·lar durant la vida de les estrelles, i per a algunes estrelles per nucleosíntesi de supernoves quan explota. Prop del final de la seva vida, una estrella també pot contenir matèria degenerada. Els astrònoms poden determinar la massa, l’edat, la metalicitat (composició química) i moltes altres propietats d’una estrella observant el seu moviment a través de l’espai, la seva lluminositat i l’espectre respectivament. La massa total d’una estrella és el principal factor que determina la seva evolució i el seu destí eventual. Altres característiques d’una estrella, inclosos el diàmetre i la temperatura, canvien al llarg de la seva vida, mentre que l’entorn de les estrelles afecta la seva rotació i moviment. Una trama de la temperatura de moltes estrelles en contra de les seves lluminositats produeix una trama coneguda com a diagrama de Hertzsprung – Russell (diagrama H – R). Plotxar una estrella en aquest diagrama permet determinar l’edat i l’estat evolutiu d’aquesta estrella. La vida d'una estrella comença amb el col·lapse gravitacional d'una nebulosa gasosa de material compost principalment per hidrogen, juntament amb heli i traça quantitats d'elements més pesats. Quan el nucli estel·lar és prou dens, l’hidrogen es converteix constantment en heli mitjançant la fusió nuclear, alliberant energia en el procés. La resta d’estrelles interiors allunyen l’energia del nucli mitjançant una combinació de processos de transferència de calor radiatius i convectius. La pressió interna de les estrelles impedeix que es col·lapsi encara més sota la seva pròpia gravetat. Una estrella amb massa superior a 0,4 vegades la del Sol s'expandirà fins a convertir-se en un gegant vermell quan s'esgoti el combustible d'hidrogen del seu nucli. En alguns casos, fusionarà elements més pesats al nucli o en petxines al voltant del nucli. A mesura que l'estrella s'expandeix, llança una part de la seva massa, enriquida amb aquells elements més pesats, a l'entorn interestel·lar, per ser reciclada posteriorment com a noves estrelles. Mentrestant, el nucli es converteix en un romanent estel·lar: una nana blanca, una estrella de neutrons o, si és un forat negre prou massiu. Els sistemes binaris i multi-estels consisteixen en dues o més estrelles que estan gravitatòriament lligades i es mouen generalment les unes a les altres en òrbites estables. Quan dues estrelles tenen una òrbita relativament propera, la seva interacció gravitatòria pot tenir un impacte significatiu en la seva evolució. Les estrelles poden formar part d’una estructura lligada gravitacionalment molt més gran, com un cúmul d’estrelles o una galàxia.
-
Pentagram
Un pentagrama (de vegades conegut com a pentalfa o pentangle o pentàgel d'estrella) és la forma d'una estrella de cinc puntes dibuixada amb cinc traços rectes. Els pentagrames van ser utilitzats simbòlicament a l’antiga Grècia i Babilònia, i avui s’utilitzen com a símbol de fe per molts wiccans, semblant a l’ús de la creu pels cristians i l’estrella de David pels jueus. El pentagrama té associacions màgiques. Moltes persones que practiquen fe neopaganes porten joies incorporant el símbol. Els cristians van emprar una vegada més el pentagrama per representar les cinc ferides de Jesús. El pentagrama té associacions amb la maçoneria i també s'utilitza com a símbol per altres sistemes de creences. La paraula pentagrama prové de la paraula grega πεντάγραμμον (pentagrammon), de πέντε (pente), "cinc" + γραμμή (grammē), "línia". La paraula "pentacle" de vegades s'utilitza sinònimament amb "pentagrama". La paraula pentalpha és una renaixença moderna (del segle XVII) apresa d'un nom grec post-clàssic de la forma.
Estel (substantiu)
Qualsevol punt lluminós petit que aparegui a la porció sense núvol del cel nocturn, sobretot amb una ubicació fixa respecte a altres punts.
Estel (substantiu)
Un cos celeste lluminós, format per plasma (sobretot hidrogen i heli) i que té una forma esfèrica. Depenent del con pot incloure el sol o no.
Estel (substantiu)
Un polígon còncau amb protuberàncies i sagnants regulars i punxegudes, generalment amb cinc o sis punts.
Estel (substantiu)
Un actor protagonista.
"Moltes estrelles de Hollywood van assistir a la festa del llançament".
Estel (substantiu)
Una persona excepcionalment talentosa o famosa, sovint en un camp específic; una celebritat.
"El seu professor ens diu que és un alumne estrella".
Estel (substantiu)
Un asterisc (*).
Estel (substantiu)
Un símbol usat per puntuar hotels, pel·lícules, etc. amb un nombre més gran d’estrelles que denoten una millor qualitat.
Estel (substantiu)
Una dansa senzilla, o part d’una dansa, on un grup de quatre ballarins posen cadascun la mà dreta o esquerra al mig i giren en cercle. Els anomenes estrelles de la dreta o de l’esquerra, depenent de la mà que hi ha al centre.
Estel (substantiu)
Un planeta suposada influir en el destí.
"Què hi ha a les estrelles d'avui? Descobreix-lo al nostre horòscop".
Estel (substantiu)
Ornament en forma d’estel portat al pit per indicar rang o honor.
Estel (substantiu)
Una composició de matèria combustible usada en l’encapçalament de coets, en mines, etc., que, explotant a l’aire, presenta un aspecte estel·lar.
Estel (verb)
Apareixer com a intèrpret o capçalera destacat, especialment en un programa d'entreteniment.
Estel (verb)
Disposar d'un intèrpret o d'un encapçalament, especialment en una pel·lícula o en un programa d'entreteniment.
Estel (verb)
Per marcar amb una estrella o asterisc.
Estel (verb)
Ajustar o adornar amb estrelles, o cossos brillants, radiants; assabentar.
Pentagrama (substantiu)
La forma d’una estrella de cinc puntes construïda de cinc línies que s’entrecreuen entre els vèrtexs, de manera que es forma un pentàgon central i cinc triangles isòsceles circumdants; sovint amb connotacions màgiques; un polígon d’estrelles de 5/2 (o 5/3).
Estel (substantiu)
Un dels innombrables cossos lluminosos vistos al cel; qualsevol cos celestial que no sigui el sol, la lluna, els cometes i el nebulæ.
Estel (substantiu)
El polestar; l’estrella del nord.
Estel (substantiu)
Un planeta suposada influir en el destí; (generalment pl.) una configuració dels planetes, que suposadament va influir en la fortuna.
Estel (substantiu)
Aquella que s’assembla a la figura d’una estrella, com a ornament portat al pit per indicar rang o honor.
Estel (substantiu)
Concretament, una marca radiada per escrit o ing; un asterisc; - s’utilitza com a referència a una nota, o per omplir un blanc en què s’omet una cosa, etc.
Estel (substantiu)
Una composició de matèria combustible usada en l’encapçalament de coets, en mines, etc., que, explotant a l’aire, presenta un aspecte estel·lar.
Estel (substantiu)
Una persona de brillants i atractives qualitats, sobretot en ocasions públiques, com a orador distingit, un líder teatral, etc.
Estrella
Ajustar o adornar amb estrelles, o cossos brillants, radiants; abastar; així com, una túnica protagonitzada per gemmes.
Estel (verb)
Ser brillant, o atreure l’atenció, com a estrella; brillar com una estrella; ser brillant o destacat; fer un paper com a estrella teatral.
Pentagrama (substantiu)
Un pentacle o un pentalfa.
Estel (substantiu)
(astronomia) un cos celeste de gasos calents que irradia energia derivada de les reaccions termonuclears a l’interior
Estel (substantiu)
algú especialitzat en qualsevol camp
Estel (substantiu)
qualsevol cos celeste visible (com a punt de llum) des de la Terra a la nit
Estel (substantiu)
una figura plana amb 5 o més punts; sovint utilitzat com a emblema
Estel (substantiu)
un actor que té un paper principal
Estel (substantiu)
un intèrpret que rep una facturació destacada
Estel (substantiu)
un personatge en forma d’estrella * usat a ing
Estel (substantiu)
la topologia d'una xarxa els components de la qual estan connectats a un concentrador
Estel (verb)
característica com a estrella;
"El cinema protagonitza Dustin Hoffman com a home autista"
Estel (verb)
ser l’estrella d’una actuació
Estel (verb)
marca amb un asterisc;
"Els lingüistes protagonitzen frases inacceptables"
Estel (adjectiu)
indicar l’intèrpret o el paper més important;
"l'home capdavanter"
"prima ballerina"
"prima donna"
"un patinador de figura estrella"
"el paper protagonista"
"un paper estel·lar"
"una actuació estel·lar"
Pentagrama (substantiu)
una estrella amb 5 punts; format per 5 línies rectes entre els vèrtexs d’un pentàgon i que tanca un altre pentàgon
