Content

• Estoma

  
  

  En botànica, un estoma (plural "stomata"), també anomenat estomat (plural "stomates") (del grec στόμα, "boca"), és un poro que es troba a l'epidermis de fulles, tiges i altres òrgans, que facilita l’intercanvi de gasos. El porus es troba vorejat per un parell de cèl·lules parènquima especialitzades conegudes com a cèl·lules de guàrdia que s’encarreguen de regular la mida de l’obertura stomatal. El terme s’utilitza generalment de forma col·lectiva per referir-se a tot el complex estomatal, format per les cèl·lules de guàrdia aparellades i el porus en si, que es coneix com l’obertura stomatal. L’aire entra a la planta a través d’aquestes obertures per difusió gasosa, i conté diòxid de carboni i oxigen, que s’utilitzen en la fotosíntesi i la respiració, respectivament. L’oxigen produït com a subproducte de la fotosíntesi es difon a l’atmosfera a través d’aquestes mateixes obertures. Així mateix, el vapor d’aigua es difon a través dels estomes a l’atmosfera en un procés anomenat transpiració. Els estomats estan presents en la generació d’esporòfit de tots els grups vegetals terrestres, excepte els liverworts. En les plantes vasculars el nombre, la mida i la distribució dels estomes varia molt. Els dicotiledònies solen tenir més estomes a la superfície inferior de les fulles que la superfície superior. Els monocotiledònies com la ceba, la civada i el blat de moro poden tenir aproximadament el mateix nombre d’estomes a les dues superfícies de les fulles. En les plantes amb fulles flotants, els estomes es troben només a l’epidermis superior i les fulles submergides poden tenir estomes totalment. La majoria d’espècies d’arbres tenen estomes només a la superfície inferior de les fulles. Les fulles amb estomes a la part superior i inferior de la fulla s’anomenen fulles amfistomatoses; les fulles amb estomes només a la superfície inferior són hipostomatoses, i les fulles amb estomes només a la superfície superior són epistomoses o hiperstomatoses. La mida varia segons les espècies, amb longituds de punta a extrem que van dels 10 als 80 µm i l'amplada dels pocs als 50 µm.

  
  

• Estomades

  En botànica, un estoma (plural "stomata"), també anomenat estomat (plural "stomates") (del grec στόμα, "boca"), és un poro que es troba a l'epidermis de fulles, tiges i altres òrgans, que facilita l’intercanvi de gasos. El porus es troba vorejat per un parell de cèl·lules parènquima especialitzades conegudes com a cèl·lules de guàrdia que s’encarreguen de regular la mida de l’obertura stomatal. El terme s’utilitza generalment de forma col·lectiva per referir-se a tot el complex estomatal, format per les cèl·lules de guàrdia aparellades i el porus en si, que es coneix com l’obertura stomatal. L’aire entra a la planta a través d’aquestes obertures per difusió gasosa, i conté diòxid de carboni i oxigen, que s’utilitzen en la fotosíntesi i la respiració, respectivament. L’oxigen produït com a subproducte de la fotosíntesi es difon a l’atmosfera a través d’aquestes mateixes obertures. Així mateix, el vapor d’aigua es difon a través dels estomes a l’atmosfera en un procés anomenat transpiració. Els estomats estan presents en la generació d’esporòfit de tots els grups vegetals terrestres, excepte els liverworts. En les plantes vasculars el nombre, la mida i la distribució dels estomes varia molt. Els dicotiledònies solen tenir més estomes a la superfície inferior de les fulles que la superfície superior. Els monocotiledònies com la ceba, la civada i el blat de moro poden tenir aproximadament el mateix nombre d’estomes a les dues superfícies de les fulles. En les plantes amb fulles flotants, els estomes es troben només a l’epidermis superior i les fulles submergides poden tenir estomes totalment. La majoria d’espècies d’arbres tenen estomes només a la superfície inferior de les fulles. Les fulles amb estomes a la part superior i inferior de la fulla s’anomenen fulles amfistomatoses; les fulles amb estomes només a la superfície inferior són hipostomatoses, i les fulles amb estomes només a la superfície superior són epistomoses o hiperstomatoses. La mida varia segons les espècies, amb longituds de punta a extrem que van dels 10 als 80 µm i l'amplada dels pocs als 50 µm.

  
  

• Stoma (substantiu)

  Un dels petits porus de l’epidermis d’una fulla o tija per on passen gasos i vapor d’aigua.

• Stoma (substantiu)

  Una petita obertura en una membrana; una obertura construïda quirúrgicament, especialment una a la paret abdominal que permet el pas de residus després d'una colostomia o ileostomia.

• Stoma (substantiu)

  Una obertura similar a la boca, com la cavitat oral d’un nematode.

• Stoma (substantiu)

  Un anus artificial.

• Stoma (substantiu)

  qualsevol dels minuts porus de l’epidermis de la fulla o la tija d’una planta, formant una escletxa d’amplada variable que permet el moviment de gasos dins i fora dels espais intercel·lulars.

• Stoma (substantiu)

  una petita obertura com una boca en alguns animals inferiors.

• Stoma (substantiu)

  una obertura artificial feta en un òrgan buit, especialment una a la superfície del cos que porta a l'intestí o a la tràquea.

• Stoma (substantiu)

  Una de les obertures mínimes entre les cèl·lules de moltes membranes sèries.

• Stoma (substantiu)

  Els petits porus respiratoris de fulles o altres òrgans que s’obren als espais intercel·lulars, i normalment vorejats per dues cèl·lules contràctils.

• Stoma (substantiu)

  Un estigma. Vegeu Estigma, n., 6 (a) i (b).

• Stoma (substantiu)

  un minut porus epidèrmic en una fulla o una tija per on poden passar gasos i vapor d'aigua

• Stoma (substantiu)

  una obertura bucal o similar a la boca (especialment una creada per cirurgia a la superfície del cos per crear una obertura a un òrgan intern)