Content
-
Intel · lectual
Un intel·lectual és una persona que es dedica al pensament crític, a la investigació i a la reflexió sobre la societat, proposa solucions per als seus problemes normatius i obté autoritat com a figura pública. Procedent del món de la cultura, com a creador o com a mediador, l’intel·lectual participa en la política o bé per defensar una proposició concreta o per denunciar una injustícia, normalment rebutjant, produint o ampliant una ideologia o defensant un sistema de valors. .
Cognitiu (adjectiu)
Relacionat amb la part de funcions mentals que tracta la lògica, en contraposició a les afectives que tracten les emocions.
Cognitiu (adjectiu)
Intel · lectual.
Cognitiu (adjectiu)
Cognat; que cal reconèixer com a cognat.
Cognitiu (nom)
Cognat.
Intel·lectual (adjectiu)
Pertanyent a, o realitzat per, l'intel·lecte; mental o cognitiu.
"poders intel·lectuals, activitats, etc."
Intel·lectual (adjectiu)
Dotat d’intel·lecte; tenir el poder d’entendre; tenir capacitat per a les formes més altes de coneixement o pensament; caracteritzat per la intel·ligència o la capacitat mental
"una persona intel·lectual"
Intel·lectual (adjectiu)
Apte per a exercitar l’intel·lecte; format per, i existent per, només l’intel·lecte; percebut per l’intel·lecte
"ocupacions intel·lectuals"
Intel·lectual (adjectiu)
Relacionat amb la comprensió; el tractament de la ment.
"filosofia intel·lectual, de vegades anomenada filosofia" mental "
Intel·lectual (adjectiu)
Espiritual.
Intel·lectual (nom)
Una persona intel·ligent i apresa, especialment aquella que parla sobre qüestions apreses.
Intel·lectual (nom)
L’intel·lecte o comprensió; poders o facultats mentals.
Intel·lectual (adjectiu)
relacionat amb l’intel·lecte
"els nens necessiten estimulació intel·lectual"
Intel·lectual (adjectiu)
apel·lant o requerint l’ús de l’intel·lecte
"La pel·lícula no era molt intel·lectual, però va copsar l'estat d'ànim dels temps"
Intel·lectual (adjectiu)
posseint un intel·lectual molt desenvolupat
"ets una noia intel·lectual, com la teva mare"
Intel·lectual (nom)
persona que posseeix un intel·lectual molt desenvolupat
"un destacat pensador i intel·lectual polític"
Cognitiu (adjectiu)
Conèixer o comprendre per la comprensió; com, poder cognitiu.
Intel·lectual (adjectiu)
Pertanyent a, o realitzat per, l'intel·lecte; mental; com, poders intel·lectuals, activitats, etc.
Intel·lectual (adjectiu)
Dotat d’intel·lecte; tenir el poder d’entendre; tenir capacitat per a les formes més altes de coneixement o pensament; caracteritzat per la intel·ligència o la capacitat mental; com, una persona intel·lectual.
Intel·lectual (adjectiu)
Apte per a exercitar l’intel·lecte; format per, i existent per, només l’intel·lecte; percebut per l’intel·lecte; com, ocupacions intel·lectuals.
Intel·lectual (adjectiu)
Relacionat amb la comprensió; el tractament de la ment; com, filosofia intel·lectual, de vegades anomenada filosofia "mental".
Intel·lectual (nom)
L’intel·lecte o comprensió; poders o facultats mentals.
Intel·lectual (nom)
Una persona apresa o una d’alta intel·ligència;
Cognitiu (adjectiu)
o ser o relacionar-se o implicar la cognició;
"psicologia cognitiva"
"estil cognitiu"
Intel·lectual (nom)
una persona que utilitza la ment de manera creativa
Intel·lectual (adjectiu)
o relacionat amb l'intel·lecte;
"la seva carrera intel·lectual"
Intel·lectual (adjectiu)
o associada o que requereixi l’ús de la ment;
"problemes intel·lectuals"
"el triomf del racional sobre el costat animal de l'home"
Intel·lectual (adjectiu)
apel·lant o utilitzant l’intel·lecte;
"la sàtira és una arma intel·lectual"
"treballadors intel·lectuals que es dediquen a la creació literària, artística o científica"
"té una gran simpatia intel·lectual per les persones oprimides"
"fredament intel·lectual"
"tipus del tipus intel·lectual"
"literatura intel·lectual"
Intel·lectual (adjectiu)
implicar intel·ligència més que no pas emocions o instint;
"un enfocament cerebral del problema"
"drama cerebral"
