Content
-
Cansament
La fatiga és una sensació subjectiva de cansament que va començar gradualment. A diferència de la debilitat, la fatiga es pot alleujar per períodes de descans. La fatiga pot tenir causes físiques o mentals. La fatiga física és la incapacitat transitòria d’un múscul per mantenir un rendiment físic òptim i es fa més greu mitjançant exercici físic intens. La fatiga mental és una disminució transitòria del màxim rendiment cognitiu resultant de períodes prolongats d’activitat cognitiva. Pot manifestar-se com somnolència, letargia o fatiga en atenció dirigida. Mèdicament, la fatiga és un símptoma no específic, cosa que significa que té moltes causes possibles i acompanya moltes condicions diferents. La fatiga es considera un símptoma, més que no pas un signe, perquè és un sentiment subjectiu denunciat pel pacient, més que un objectiu que poden observar els altres. Sovint es confonen fatiga i sentiments de fatiga.
-
Malaisi
La malícia (mə-LAYZ) és una sensació de malestar general, molèstia o dolor, sovint el primer indici d’una infecció o d’una altra malaltia. La paraula existeix en llengua francesa des de almenys el segle XII. El terme també s’utilitza sovint de forma figurativa en altres contres; per exemple, el "malestar econòmic" es refereix a una economia estancada o en recessió (comparar la depressió). El terme està particularment associat a la recessió dels Estats Units entre 1973–75. El discurs del president Jimmy Carter el 1979 es coneix generalment amb el discurs de "malestar", tot i que el terme no es trobava en el discurs.
Fatiga (substantiu)
Un cansament causat per l’esforç; esgotament
Fatiga (substantiu)
Una tasca o tasques menials, sobretot en l'exèrcit.
Fatiga (substantiu)
Falla material, com ara esquerdament o separació, causada per tensió al material.
Fatiga (verb)
cansar-se o cansar-se per esforç físic o mental
Fatiga (verb)
eixugar una amanida vestint-la o tirant-la
Fatiga (verb)
perdre tanta força o energia que un es cansa, es deixa cansar, esgotat o esgotat
Fatiga (verb)
patir el procés de fatiga; fallar a causa d’una fatiga.
Malaise (substantiu)
Sensació de malestar corporal general, fatiga o desagradació, sovint a l’aparició de la malaltia.
Malaise (substantiu)
Un sentiment ambigu de depressió mental o moral.
Malaise (substantiu)
Sentiments dolents o dolents pels altres o per algú.
Fatiga (substantiu)
El desgast del treball corporal o l’esforç mental; lassitud o esgotament de la força.
Fatiga (substantiu)
La causa del cansament; treball; treball; com, les fatigues de la guerra.
Fatiga (substantiu)
L’afebliment d’un metall quan se sotmet a vibracions o tensions repetides.
Cansament
Cansar-se amb el treball o qualsevol esforç corporal o mental; assetjar amb treballs; esgotar la força o resistència de; cansar
Malaise (substantiu)
Sensació de molèstia indefinida o de trobar-se malalt o malament a gust.
Fatiga (substantiu)
pèrdua temporal de força i energia resultant d’un dur treball físic o mental;
"va ser hospitalitzat per fatiga extrema"
"La fatiga creixent era palesa per la disminució de l'execució de les seves habilitats atlètiques"
"El cansament la va vèncer després de dotze hores i es va adormir"
Fatiga (substantiu)
emprat de materials (sobretot metalls) en estat debilitat causat per una llarga tensió;
"fatiga metàl·lica"
Fatiga (substantiu)
(sempre usat amb un modificador) avorriment resultant de la sobreexposició a alguna cosa;
"patia fatiga museística"
"després de veure la televisió amb el seu marit va tenir un mal cas de fatiga al futbol"
"El públic nord-americà experimenta fatiga escàndol"
"fatiga política"
Fatiga (substantiu)
treballs de tipus no militar realitzats per soldats (netejar, excavar, drenar, etc.);
"els soldats es van cansar per ensenyar-los una lliçó"
"van ser assignats als greixos de cuina"
Fatiga (verb)
cansar-se d’alguna cosa o algú
Fatiga (verb)
esgotament o pneumàtics per excés o tensió;
"Ens vam fer fora d'aquesta caminada"
Malaise (substantiu)
molèsties físiques (com malaltia lleu o depressió)
